Escola El Cim de TERRASSA

No porteu els vostres fills a l’Escola el Cim de Terrassa. Vaig inscriure’m a l’Escola el Cim a 3r de l’ESO. La causa del canvi de centre a meitat d’etapa és que per qüestions laborals la meva mare va haver de traslladar-se a Terrassa i juntes vam escollir aquest centre, ja que en teníem bones referències. Al principi tot bé, venia de 2n d’ESO amb una mitjana de més de 9 i professors i alumnes van acollir-me genial. El problema és que a mesura que passa el temps veus coses que no t’agraden, grups de gent molt tancats.
Jo venia d’un ambient força diferent al de l’Escola i es notava, quant a la manera de parlar, fer i vestir, això ja no els feia gaire gràcia. Vaig rebre comentaris reiterats per part d’una professora sobre la llargada dels meus pantalons, però no del tipus: “no trobes que són massa curts?” Que tampoc hi tenia res a fer ni a dir sobre com vestia, això li corresponia a la meva mare, però encara era respectuós. El que ella em repetia era: “que et mira tothom, fan comentaris, he sentit que diuen això…” Com pots dir a una noia de 15 anys això? No veus que la deixes marcada de per vida? Tinc ansietat social derivada de l’angoixa que els comentaris em generaven. Després la tasca dels tutors deixava moltíssim a desitjar. Vaig faltar moltíssim a classe en aquest període de dos anys, quan a mi sempre m’havia encantat (de fet, ara m’encanta), aprendre, en part perquè agafava angines cada mes, però és cert que hi havia dies que no em venia gens de gust enfrontar-me a aquell panorama. El que és curiós és que tot i que presentés certificats mèdics que, com diu el seu propi nom, certificaven les angines, la meva tutora m’acusava de mentidera i va “convidar” la meva mare a dur-me al psicòleg, ja que segons ella la meva situació a casa no era favorable. A casa? Jo a casa no tenia cap problema. Igual sí que necessitava ajuda d’un psicòleg, però la causa era l’ambient de l’Escola, no cap situació meva personal. Ja he comentat, que era bona estudiant, tot i que les meves notes van baixar bastant, com era d’esperar. Jo volia estudiar Medicina, cosa que ara no estic fent per decissió pròpia. El que ja va acabar d’enfonsar-me va ser el “consell” de la meva magnífica tutora de no fer el científic perquè, i atenció, no me’l treuria! Bé, tant debó llegeixis això, m’identifiquis i vegis que t’equivocaves (més d’un 8 de batxillerat i vora un 12 a les PAU). Les coses ara em van bé, encara que si em creuo a algun professor del centre m’angoixo i em genera malestar. Estudio Economia, carrera que no he escollit per eliminació. El meu tutor de batxillerat (altre centre) amb d’altres professors, van animar-me a triar allò que jo volgués, però no només a mi, a tothom que tingués ganes de pencar! I aquesta és la tasca d’un professor, clar que poden aconsellar-te (de fet, part del professorat m’animava a triar alguna carrera de la branca científica i els hi estic agraïda per haver-me fet contemplar altres opcions), però mai adoctrinar (la directora obligaba l’alumnat a parlar català i només català) ni impedir els joves convertir-se en allò que volen ser. No sé en què voleu convertir els vostres fills, però, sincerament, i com he començat dient en aquest escrit, jo us recomano no inscriure’ls aquí.